La música de Grease ja ressona en el teatre més alt del país! Des del passat 3 de novembre el teatre situat a la Cúpula de Les Arenes de Barcelona acull les funcions del Grease El Musical, amb una renovada producció. Però, com es du a terme un musical de gran format com Grease?

Joan Lluís Goas, productor executiu del musical ens explica com se li va acudir la idea de portar aquest musical a Barcelona. Ens diu que va escollir Grease perquè considera que és un títol referencial i que només has de pronunciar les sis lletres juntes i tothom sap què és. Per tant, l’elecció no va ser una de les coses més difícils ja que tenia molt clar què era el que volia portar a Barcelona.

Tanmateix, com tots podem arribar a deduir, portar un musical a Barcelona no és tan fàcil ja que s’han de seguir uns certs tràmits.  Tal com ell diu primer de tot “s’ha d’estar boig”, frase que ens permet apreciar la dificultat i la responsabilitat que aquest muntatge comporta. El procés per a dur a terme  el musical a Barcelona va ser el següent: Primer de tot va comprar els drets a uns productors americans, mitjançant un agent a EEUU que va gestionar l’obtenció d’aquests i va actuar com a mediador i negociador entre el productor i el propietari dels drets. Un cop s’han comprat els drets d’explotació en el territori, en aquest cas l’espanyol, es pot dur a terme amb tot el reglament legal complert.  Així doncs, un cop has adquirit els drets d’explotació només cal començar a crear i portar el musical al públic.

Decorat d'una escena del musical de
Grease a Barcelona.

“Grease és una obra musical de gran format, on hi trobem més de 20 actors en escena, música en directa i una escenografia complicada de moure”, ens diu Joan Lluís. Per tant, un cop fet el disseny de producció, Goas va escollir la gent que formaria l’equip del musical: com la directora i coreògrafa Coco Comín i el director musical Manu Guix. Després de traduir un text i unes cançons, de l’anglès al castellà i al català,  i de reunir a tot el personal es pot començar a elaborar aquest musical.

En quant a la manera de publicitar l'espectacle, apliquen una tàctica copiada de les arrels cinematogràfiques de Joan Lluís, que consta en vendre teatre com si fos cinema. Aquesta tècnica està constituïda per fer una forta publicitat a la televisió, ràdio i un marketing molt agressiu. Es farà publicitat per tots els mitjans, ja sigui premsa, radio, publicitat estàtica o busos escolars per a poder arribar a tothom.

Aquest espectacle, al igual que molts altres musicals, requereix l'elaboració de textos per catàlegs, programes de mà anomenats “Playbills”, i la recollida de documentació rellevant sobre el musical com vídeos i documents pel facebook o la web. D’aquest procés s’encarrega Olga Vallés, que, per a realitzar la feina de documentació utilitza bàsicament Internet, una font inesgotable d’informació.

Museu del Rock, a la dreta tenim la jaqueta de les Pink
Ladies i a l'esquera la jaqueta de T-Birds firmades pels
dos protagonistes del musical de Barcelona.

A banda del procés de documentació, Olga, també s’encarrega de l’exposició que ofereix el musical al “Museu del Rock”. Aquest, recull material referent a Grease, però, no solament del musical sinó també de la pel·lícula. L’exposició ens ofereix des d’elements del propi muntatge fins alguns objectes importants com una guitarra elèctrica signada per Olivia Newton-John i John Travolta, que és, clarament l’objecte que crida més l’atenció o un “Playbill” de la primera estrena de Grease l’any 1972. Per a l’obtenció d’aquests objectes, ens narra Olga, s’ha hagut de contactar amb col·leccionistes privats d’un cert renom.

Edurne en el backstage caracteritzada
de Sandy.

Passejant entre bambalines trobem a l’altra cara del musical, els actors, que ens expliquen algunes de les seves experiències. Edurne García (Sandy) ens presenta al seu personatge com una noia innocentona que s’acaba convertint en una sensual adolescent. Ens remarca que per poder aprendre el seu paper ha hagut de veure la pel·lícula moltíssim cops. En un primer moment el fet de saber que estava entre els personatges principals de l’obra la va emocionar però cal dir que la idea de cantar, ballar i interpretar alhora la va espantar una mica. “Yo sólo había cantado y encima el baile no se me daba muy bien” ens deia la protagonista que ara ja domina les tres vessants.

Jordi Coll en el backstage caracteritzat
de Danny Zucco.

Jordi Coll (Danny Zucco) assenyala que per a poder fer el seu paper s’ha hagut de preparar bastant: “El que li dona l’essència a aquest personatge és el vestuari, la forma de ser, de vestir, de caminar i parlar. Ser Danny costa, m’he passat moltes hores davant el mirall”. Ens assegura també que Grease desprèn molta energia, la barreja de cançons, música i ball fan d’aquest musical un còctel de sensacions que mereixen ser viscudes. I cal remarcar, que més energia va despendre a l’estrena, “A l’aixecar-me aquell dia ja estava nerviós. Vols que tot surti be i estigui tot perfecte.” remarca Coll.

Tant Edurne com Jordi coincideixen alhora de dir-nos que el musical els hi proporciona l’experiència de saber que s’amaga darrera d’aquest gran espectacle. I tant els actors com l’equip executiu coincideixen alhora d’explicar-nos perquè Grease té tant èxit. Potser és perquè tots hem somiat alguna vegada en voler ser la dolça Sandy o el macarra Danny o perquè Grease representa el musical “de les primeres vegades” que tots hem fet: primera festa, primer petó, primer cotxe o per alguns, primera baralla. 


REPORTATGE:   http://www.youtube.com/watch?v=MfDqVu3-g9k&feature=youtu.be

Objectes del museu del Rock, expo de Grease.

PRESENTACIÓ:

Aquest Blog ha sigut creat per un grup d'estudiants de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Ramon Llull) per a la assignatura de Periodisme U.F. 2. 

L'objectiu principal d'aquest blog és conèixer el recoregut que ha fet el musical de Grease des de l'idea de comprar els drets fins a l'estrena a Barcelona el dia 15 de novembre del 2011.

Durant aquest més de desembre durem a terme entre dues o tres entrevistes que serviran per a fer un reportatge sobre el nostre objectiu principal.